-Ne c e s s i t a t s fo rma t i v e s d e l a p o b l a c i ó o c u p a d a
a C a t a l u n y a e n l ’ h o r i t z ó 2 0 1 5.
Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona –,

Aquest estudi té un objectiu triple:
1. Valorar el grau d’ajustament del sistema formatiu
a les necessitats del sistema productiu a Catalunya,
i l’evolució d’aquest ajustament al llarg del temps,
2. Identificar les necessitats formatives de la població
ocupada en funció de la demanda previsible de
les empreses en l’horitzó 2008 – 2015, i
3. Prioritzar mesures de política econòmica orientades
a millorar el grau d’ajustament entre els sistemes
formatiu i productiu.

Conclusions i propostes

[…] Disposar d’una important bossa de treballadors
infraqualificats pot ser un important fre per a la
productivitat empresarial i, de retruc, per a la seva
competitivitat. Però és igualment negatiu disposar
d’un ampli contingent de treballadors que desenvolupin
tasques que requereixen una qualificació inferior
al seu nivell formatiu, per les conseqüències econòmiques
(ineficiència en la despesa educativa) i
socials (desmotivació) que això comporta. La minimització
d’aquests desajustaments hauria de ser un
dels objectius prioritaris de les polítiques educatives.

Aquest estudi ha posat en evidència que, en termes
agregats, el volum de nous graduats universitaris
(22.200 nous graduats per any) és insostenible a
mitjà i llarg termini, ja que no s’adiu amb la situació
actual de sobrequalificació ni amb les necessitats
futures d’ocupació de qualificació molt alta (12.900
persones cada any).

Per tant, no és inversemblant pensar que a mitjà
termini caldrà ajustar a la baixa l’oferta d’estudis
universitaris. Aquesta necessitat topa, però, amb un
sistema d’incentius que ha primat el sobredimensionament
de les universitats, fet que s’acaba traduint
en un ús ineficient dels recursos públics i perjudicant
les expectatives de molts titulats que no veuen
recompensat el seu esforç. Cal passar d’un sistema de
finançament universitari basat principalment en el
nombre d’alumnes matriculats, a un sistema que, garantint
un finançament mínim estable, tingui en compte
l’assoliment d’objectius consensuats entre les universitats
i la societat.
En aquesta línia, cal una major comunicació entre
la universitat i el món empresarial. L’autonomia
universitària no justifica la temptació d’aïllar la universitat
de la realitat econòmica i social que l’envolta.
No es pot oblidar que el principal client indirecte de
la universitat és l’empresa.

Mesures concretes:
Establir una relació més estreta entre la investigació
universitària i l’empresa privada.
Potenciar les càtedres d’empresa, com a instrument
per reforçar les relacions entre universitat i
empresa.

Per a descarregar l’estudi complet:
http://www.cambrabcn.org/c/document_library/get_file?folderId=14208&name...