Sóc investigador...

Sóc investigador

L'estat espanyol, i per tant també Catalunya, és un dels estats europeus on hi ha més atur, on s'han destruït més llocs d'ocupació amb aquesta crisi. Això es deu a que l'economia espanyola s'ha recolzat sobre el sector de la construcció i el turisme, o sigui, totxo i prostitució del litoral. Aquests sectors econòmics ocupen a molta gent sense qualificació i són aquestes ocupacions poc qualificades les que es destrueixen a un ritme més elevat en moments de crisi. Els països on l'atur no ha tingut tanta incidència tenen uns mercats laborals diferents que el nostre, és cert, però també es basen en sector productius més qualificats, generen ocupacions de més alta qualificació i tenen una producció de més valor afegit, que és més resistent en moments de crisi.

A més, la UE i l'estat espanyol pretenien per al 2010 ser l'economia més prospera del món basada en el coneixement i que assegures una major qualitat de vida per als seus ciutadans, com s'ha vist res de res, però continuen mantenint aquests objectius. Però tot això com s'aconsegueix? Com pot fer Espanya per tenir llocs de treball qualificats com els veïns del nord i ser una economia prospera basada en el coneixement? Doncs invertint en investigació, en R+D+I, tal com fan els països amb els que ens emmirallem.

Fruit de la crisi que es ceba amb aquest estat nostre (que degut al gran índex d'atur ha de mantenir a molta gent parada i per això s'ha begut tot el súper hàbit de la seguretat social en un tres i no res) la porció del PIB destinada a recerca i investigació ha baixat: primer pas enredera per aconseguir els objectius marcats i un mercat de treball més estable.

Però això no s'acaba aquí! Quina fou la meva sorpresa fa uns dies a l'obrir el correu? La universitat on treballo com a investigador em diu que la retallada del 5% al sou dels funcionaris també m'afecta a mi!A mi, que tinc un contracte per obra i servei, que no tinc triennis ni complements d'antiguitat, que no tinc dies d'assumptes propis ni una mútua sanitària. A mi, que no tinc contracte fix ni indefinit, que no tinc cap de les garanties laborals que tenen els funcionaris. Allà on jo treballo cada dia hi ha menys gent, n'hi ha que han hagut de plegar i n'hi ha que hem de sobreviure amb la meitat del sou, ja que ens agrada el que fem. Investigadors que poden aportar molt a la societat, que la poden fer avançar i que poden generar llocs de treball amb valor afegit veuen com no s'aposta per ells, veuen com han d'abandonar la carrera acadèmica perquè aquest govern no s'atreveix a fer una reforma en profunditat del sistema fiscal (tal i com defensem molts investigadors socials) i prefereix atacar als dèbils, als precaris. Als que si fem vaga perjudiquem a tot l'equip, i a nosaltres, perquè treballem per objectius, als que depenem de les subvencions públiques, als que els sindicats majoritaris ens ignoren, als que ens dediquem a això perquè hi creiem, no per fer-nos rics.

Aquest augment de la precarització de la investigació provocarà que cada vegada hi hagi menys investigadors i més dolents, ja que només s'hi podran dedicar els que tinguin diners, no els més bons, ja que les beques també es redueixen. Qui voldrà ser investigador? Qui optarà per la carrera acadèmica? No pretenem ser una classe privilegiada, està clar que tenim la gran sort de fer el que ens agrada i, molt cops, apassiona, però abans de res hem de pagar els nostres lloguers, els nostres menjars i arribar a un cert nivell de consum que doni una mica de sentit a viure en aquest sistema capitalista, que fa aigües per tot arreu.

L'estat espanyol està quedant en clara evidència davant de la comunitat internacional per nombrosos fets que no cal enumerar aquí, però amb aquestes actuacions no podrem sortir mai de les últimes posicions de les economies desenvolupades, no podrem sortir mai de les primeres posicions en baixos nivells educatius ni podrem ser un país que pugui ser tingut en compte a nivell de desenvolupament científic.

La cosa no pinta massa bé per la investigació, ni per l'economia, ni per l'estat, ni per la intel•ligència.