Hola,

penso que no cal una altra assemblea per decidir si es va o no a la famosa entrevista amb el Rubiralta. Ens hem de menjar el que poguem pensar per dintre, els desaires del nou ministre i tot el que es vulgui. La coherència ens empeny a ser-hi. Jo també coincideixo amb moltes de les coses que expressa el Fèlix Balanzó, tant en el fons com en la forma, però si actuem només guiats pel que ens demana el cos i mantenim una posició inflexible, l'assemblea acabarà en la inoperància més absoluta o, el que es pitjor, en la seva autoliquidació. Ser radical no vol dir perdre la flexibilitat.  I si l'assemblea és inoperant, val més que s'autoliquidi. Així ens quedaran energies per pensar en altres coses.

Cal anar-hi, doncs, de totes totes. I ja veurem després, perquè el temps se'ns tira al damunt. Proposo que, entre les persones que puguin anar-hi, hi sigui indiscutiblement el David Pujolar i no prejutjo sobre les altres companyes i companys, tots els que han participat més o menys en el procés em semblen valuosos i poden ser excel.lents representants. Ara, vista l'evolució dels fets a dia d'avui, crec que no podem rebaixar plantejaments i l'aturada del procés i la reivindicació de la moratòria han de ser les posicions de partida.

Salut

Ramon