Bolonya com ens l'expliquen no existeix. Bolonya és una farsa i un engany que, sota el pretext de la creació d'un Espai Europeu d'Ensenyament Superior, encobreix un Pla per desballestar la universitat pública i implantar un model mercantil en què els/les estudiants siguin clients i la universitat una empresa de serveis.

Aquesta no és una afirmació gratuïta que fem el personal docent i investigador (PDI) i el personal d'administració i serveis (PAS). Cal, per exemple, preguntar-se només per què les universitats de Cambridge, d'Oxford o les Escoles Normals franceses no en volen saber res o per què més de 30 rectors/es de les universitats de França s'enfronten al Pla per la seu caràcter mercantilitzador i per les mesures privatitzadores que incorpora.

El Govern espanyol i el Govern de la Generalitat de Catalunya volen convèncer l'opinió pública afirmant, sense pal·liatius, que la situació de la universitat és catastròfica. Mitjançant una vergonyosa propaganda s'està ocultant el frau a la societat que, des de l'aprovació de la Llei Orgànica d'universitats i la seva reforma, no fa res més que aprofundir un gir autoritari, obscurantista i empresarial. Prova d'això és que el Pla Bolonya s'ha desenvolupat des d'una perspectiva eminentment tecnocràtica, obviant-hi les regles més elementals del debat democràtic.

La Declaració de Bolonya inclou dos propòsits fonamentals: l'homologació de títols per tal que sigui més fàcil la convalidació entre diferents països europeus; i facilitar la mobilitat pel territori europeu d'estudiants, PDI i PAS. Precisament, cap d'aquest propòsits s'acompleix.

Pel que fa a facilitar la mobilitat, no cal cap Pla. L'únic que es necessita són diners: una inversió suficient que multipliqui el nombre de beques existents i que aquestes siguin d'una quantia superior a l'actual. L'actual política de beques és insuficient, la qual cosa perpetua que només facin ús d'aquesta mobilitat els/les que s'ho puguin permetre econòmicament. A hores d'ara, ningú no ha parlat de quanties pressupostàries, només hem sentit declaracions de bones intencions.

L'actual crisi ha dissipat qualsevol dubte de que la Comissió Europea, mitjançant l'establiment de l'Agenda de Lisboa de l'any 2000 (el full de ruta del neoliberalisme europeu, en perfecta consonància amb les ferotges directrius determinades per l'OMC -Organització Mundial del Comerç- i el GATS -Acord General del Comerç de Serveis- per tal de reduir el pes del sector públic tant en educació com en sanitat) ha arrossegat tot Europa a un veritable cataclisme econòmic, social i polític. El Pla Bolonya és l'aplicació de la mateixa lògica a la universitat i tindrà idèntiques conseqüències destructives. Trobant justificació que cal posar la universitat al servei de la societat (reduïda a les empreses i els agents econòmics) se supedita la recerca i la docència a estimacions economicistes i al servei de valors i fins estrictament instrumentals, relegant-hi els criteris acadèmics i científics. És així com s'ha d'entendre el posar la universitat al servei de la societat? Evidentment, no. Més aviat es tracta de vendre servei al mon empresarial. En aquest sentit, és fals que si es posa la universitat al servei del mon empresarial s'obtindran més llocs de treball. No són les deficiències de la universitat (que, evidentment existeixen i son nombroses) la causa de la manca de feina. Si no n'hi ha feina és perquè no es volen crear llocs de treball i si el mercat laboral és precari, és perquè hi ha un mercat laboral que només vol crear precarietat. L'únic que farà el Pla Bolonya és que la universitat s'adapti a un mercat laboral mancat i precaritzat i, en conseqüència, la universitat es convertirà en un espai mancat i precaritzat.

Per a l'OCDE -Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic- l'ensenyament és un dels sectors prioritaris sobre el qual intervenir i, en aquest sentit, planteja que l'educació esdevingui el "negoci de l'educació" on la formació substitueixi l'ensenyament, les competències el coneixement i l'empleabilitat la qualificació). Dit sintèticament, del vincle cada vegada més estret entre universitat i empresa, es vol passar a la universitat-empresa. En congruència, s'està avançant cap a que la inversió pública en ensenyament es destini als primers nivells del sistema educatiu, mentre que l'ensenyament universitari dependria del finançament privat, òbviament condicionat per objectius i resultats dels finançadors: les empreses. Això no faria més que agreujar la desigualtat per motius econòmics al convertir un servei en un objecte de consum, defugint que l'ensenyament és un dret no una mercaderia. Evidentment, hi ha processos paral·lels que permeten materialitzar el Pla Bolonya i que redunden en la conversió de la universitat en mercaderia:

• La intensificació del dèficit democràtic en el funcionament de la universitat actual amb l'increment de la desigualtat i la jerarquització dins del PDI i del PAS; la resolució arbitrària dels conflictes, prescindint d'instàncies formals i l'exigua representació d'estudiantes, sectors de professorat i PAS en els seus òrgans.
• El procediments d'elecció dels òrgans de govern de la universitat i la seva composició, que afavoreixen el sotmetiment a interessos econòmics i polítics aliens al món acadèmic posant la seva administració a les mans del món empresarial.
• La disminució gradual de les plantilles estables i la proliferació de figures de contractació temporal que estan generant un augment de la precarització del PDI i del PAS.
• El segrest gradual dels espais de pensament crític i l'embargament de les capacitats reflexives i creadores d'estudiants i professorat, amb l'adequació de continguts i ritmes frenètics dels plans d'estudi a la lògica d'un discurs capitalista de darrera generació, avui en profunda crisi i possiblement ridiculitzat per molt de temps.
• L'adequació de la producció i l'ús del coneixement a les lleis del mercat, transformant el pensament en meres habilitats, i convertint la formació intel·lectual en simple mercaderia.
• La caiguda del nivell acadèmic i la desfiguració del caràcter superior dels estudis universitaris, tal i com s'està definint en els nous plans d'estudi.
• La creació de l'Agencia Nacional de Evaluación de Calidad y Acreditación (ANECA), de la qual formen part empreses i entitats alienes a la universitat, i que té la capacitat d'establir quin coneixement és útil o inútil i incidir en el disseny dels plans d'estudis del grau i del màster.
• La reducció del nombre d'estudiants, atès que el mercat laboral no pot absorbir tantes persones titulades i "sobrequalificades", i que les administracions estatals i autonòmiques considera que representen un sobrecost innecessari.
• La utilització d'una institució pública com és la universitat per a lucres privats, amb la creació d'un entramat de fundacions i entitats participades, màsters privats, etcètera.

Cap dels defensors/es i impulsors/es del Pla Bolonya, cap dels defensors/es i impulsors/es del canvi del model d'universitat ha pogut donar resposta a tot el que hem plantejat. Ni tan sols han pogut explicar quin és l'eix sobre el qual se sosté aquest canvi de model i cap a on ha de portar-nos.

El PDI, PAS i estudiants venim demanant que es creïn les condicions per poder reflexionar lúcidament i participar en les decisions que s'estan prenent, ja que tindran profundes repercussions en la configuració de la universitat pública. En aquest sentit, exigim una moratòria durant tot el temps que calgui per debatre d'una manera transparent i democràtica els principis, el sentit i l'aplicació de les reformes que s'han de dur a terme a la universitat.